dijous, 24 de gener del 2013

Jornades TDA-H. Hem pogut aplegar aquest documents per completar les presnetacions orals.



Potser coneixes algunes d'aquetes persones


i si et diuen que eren actius?, molt actius?



i si han demostrat que podien posar atenció a moltes, diverses,  coses?...



i que la vida és avorrida si solament s'ha de fer una cosa?



sort que encara no hi havia pauta del DSM-IV (Compte i ara el DSM-V)

Es tan simple d'aplicar-la!, però és molt millor mirar la persona al ulls.


Persones reconegudes perquè ningú els va aturar. I no paraven. TDA-H? Quina sort!
 





dimecres, 23 de gener del 2013

El TDAH i la seva perspectiva neurobiològica

Sessió del dimarts 29 de gener


TV3 QUEQUICOM 20/10/2010
seleccionar alguna seqüència
Neurociència 06:33 - 08:36



TV3  30MINUTS 16/09/2012
per a la introducció prèvia a les 17:45 h i alguna seqüència amb el ponent.
Hi ha nens consentits que passen per TDAH.








TVE2 PARA TODOS   La 2 28/03/2011 
 Seqüència 09:55 pare, 10:35 pedagoga 11:28









TV ARAGON
D'entrada preneten un nen que no en té res de hiperactiu. Qué bé s'explica i quin control del gest! Potser és d'alta capacitat i està tip de la lentitud dels adults bobalicons.



Els canvis social, la vida a les ciutats, i el seu impacte per la cervell

Sessió de 30 de gener 

Festa dels SUPERS. Festa dels TDA-H. ¿O no ho veieu com sembla que encara els volem més hiperestimulats, més hipercatius?

Mou-te, mou-te moute!
Em moc, em moc, em moc

Ja hi tornem a ser a la festa dels Supers
pura activació dels infants
cada any més i més i més.

Tanta activitat, tantes activitats de no parar,
fragmentació total
so a desdir, megafonia múltiple.

Més i més i més
com més gent millor.

Ho fan per als infants? De veritat?
Van a trobar el què han vist a la tele
Gaudeixen de veritat o solament queden bocabadats?
http://www.tv3.cat/videos/4254790/La-Festa-dels-Supers-Els-famosos-amb-la-Festa



LES FOREST SCHOOL, una opció d´escola que es va estenent arreu del món

"  Les joguines no duren sempre, les experiències, sí. "

Propostes educatives i línies d'intervenció pedagògica




Sessió de 31 de gener  






MESTRES conèixer els alumnes, identificar capacitats i compensar dificutats
 






ELS NOIS  DEL COR.  / St. Marc de Lyon. Inquiet, cada infant té aptituds que cal desvetllar



ETIQUETES... que objectualitzen i oculten la persona... que ha de construir la seva personalitat




 




















SOM EL MÓN, SOM ELS INFANTS, cada infant ell mateix, tots pels infants

dimarts, 22 de gener del 2013

STOP DSM

El DSM obtura qualsevol possibilitat d´intentar comprendre què li passa a una persona


PUBLICAT EL 10 DE JULIOL DE 2012 A " COSES DE MESTRES"

L´ELOGI A L´EDUCACIÓ SALVATGE I " EL TRANSTORN PER DÈFICIT DE NATURALESA" 

Carme Rider


Us recomano dues lectures lleugeres i refrescants per aquest estiu. De fet, les dues parlen del mateix: de la necessitat d´allunyar els infants del món artificial que els estem construint i la urgència de retornar-los a la natura.

Les seves consideracions en relació al TDAH i altres transtorns no tenen pèrdua i ens han d´ajudar a aturar la medicalització infantil.


EDUCAR EN VERDE
Heike Freire

L´autora parla de PEDAGOGIA VERDA. No sé si és aquest el nom que li hem de posar, ni tant sols acabo de comprendre per quin motiu parlem del color verd sempre que ens referim a la natura, quan en realitat la natura és verda, però també de molts altres colors.

En qualsevol cas -nomenclatures a part- l´autora apela al concepte de natura a partir d´una interessant reflexió sobre educació , vida moderna i la necessitat de " rescatar " als infants de l´excés de civilització al que estan sotmesos.

"Si hace cien años la educación era un acto pensado para sacarnos del salvajismo, quizás ahora nos tenga que llevar de nuevo a la vida salvaje, debido a todo lo que nos hemos alejado de ella."

Freire assevera que aquesta mutació social no només atempta contra els ritmes psicobiològics de l´infant, sinó que també atempta contra els principis bàsics de les seves construccions mentals. Fa referència a un concepte molt interessant - BIOFILIA - entesa com l´atracció innata que tenen els infants cap a tot allò que té vida . En canvi , viuen en un món revestit de ciment i se´ls va inculcant que higiene vol dir eliminar vida ( no formiques, no pinassa, no fulles seques...) per tant, a través de l´educació van construint uns esquemes mentals diametralment oposats als principis bàsics de la seva existència- BIOFÒBIA- i això, diu Freire , crea disfuncions en un percentatge molt alt.

Els conceptes " Arrest domiciliari compensat amb tecnologia" i "Compensar el sedentarisme a base d´activitats motrius dirigides " són dos punts que m´han generat molta reflexió: Freire parla de la importància de tenir estones de joc autònom en un entorn natural que generin experimentació, construcció de materials, observació...doncs segons l´autora és l´única manera d´aconseguir elaboració de pensament propi que repercuteix, indiscutiblement, en una millora de la concentració.
Evidentment, no hem d´atribuir tots els símptomes de falta de concentració i hiperactivitat al dèficit de natura, hi ha altres factors socials i educatius que també cal tenir en compte. Però  ja comença a ser hora de fer propostes pedagògiques que demostrin que el què necessiten aquests infants no són pastilles, sinó viure en un món que respecti la seva naturalesa i les seves necessitats de desenvolupament.


LAST CHILD IN THE WOODS
Richard Louv

Richard Louv utilitza el terme " transtorn per dèficit de naturalesa" per agrupar una sèrie de símptomes que van des de la depressió a l´estrès, TDH, ansietat....i que segons ell, són la conseqüència d´una educació massa artificial , on l´infant creix en espais massa tancats, amb massa televisió, sorolls , joguines electròniques...en definitiva: amb un excés d´estimulació sensorial i cognitiva plena d´activitats dirigides que no deixen lloc ni espai per a l´elaboració personal ni la imaginació.

La seva intenció no és inventar-se una nova patologia susceptible de ser diagnosticada, sinó advertir-nos dels perills que comporta aquest tipus d´educació on la natura és més una abstraccció que una realitat tot convidar-nos a prendre mesures .

El " transtorn per dèficit d´atenció" , associat  a desordres en l´estructura cerebral,  està molt relacionat amb un excés de televisió . Però les hores d´exposició a la pantalla, diu Louv , no és més que un petit exemple de com s´ha transformat la nostra forma de vida : en poc més de mig segle hem passat d´una societat rural a una altra totalment urbanitzada i molts experts asseguren que molts dels cervells dels nostres infants no estan preparats  per processar l´excés d´estimulació que se´n deriven de tots aquests canvis. 
Per tant , hem d´entendre que el TDA-H no és un desordre de tipus neurològic , sinó un desordre de tipus social-educatiu. És una resposta conductual a una educació que no té en compte ritmes ni necessitats.
Penso que aquest autor americà ens aporta evidència empírica suficient  per fer-nos concloure que si el problema no és neurològic sinó social-educatiu , no s´ha d´abordar des de la  neurologia , sinó des d´una intervenció pedagògica fonamentada en la sociologia.

diumenge, 20 de gener del 2013

TDAH antídot: escola contemplativa.. la cançó i la musica senzilla interioritza






ELS INFANTS DEL CORAL.  LE CHORISTES / St. Marc de Lyon.  El solista és el més inquiet al film.




http://www.youtube.com/watch?v=NMwLt-HlI0E&feature=share&list=AL94UKMTqg-9BY8qaMRET8ku8uxb4ii_lI

http://www.youtube.com/watch?v=KGCQQ5YmMMA&feature=share&list=AL94UKMTqg-9BY8qaMRET8ku8uxb4ii_lI

I A CATALUNYA COR VIVALDI, TRADICIONAL, RELIGIOSA I JAZZ



CANTÀNIA A ESCOLES DE CATALUNYA






TDAH. La xarxa en va plena. Efecte pygmalion. Encara esperem més infants amb la síndrome.









DEFENSA DE TOTES LES MEDICACIONS



CRÍTICA AL RITALIN







UNA MÀ DE CONTES una proposta tranquil·la, suggerent

divendres, 18 de gener del 2013

BLOG RESTRINGIT PER PREPARAR JORNADES TDAH

AUTORS: Ureta, Rider, Rajadell
ADMINISTRADOR: Teixidó

L'activo per posar-hi docuements vídeo sobre els què decidir.

INFÀNCIA I TDAH. ANÀLISI MULTIFACTORIAL
Perspectiva neurobiològica, psicosociològica i educativopedagògica
      DATES : 29, 30 i 31 de gener de 2013
       HORA : de 18h a 21 h
       LLOC: Institut d’Estudis Catalans . Carrer del Carme 47, Barcelona


Documents disponibles en xarxa:

http://www.tv3.cat/30minuts/reportatges/1853/

http://blogs.tv3.cat/quequicom.php?itemid=35487

http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-tdah/1057238/




He revisat els vídeos que va enviar en Martí ( 30 minuts, quèquicom, TV2 ) . Em semblen molt bon material per editar i comentar . Haurem de  decidir com ho volem fer.

A continuació us envio més materials per a comentar . Són anuncis publicitaris.

Sense entrar a valorar  l´adequació de la joguina  ni els patrons estètics que transmet, fixeu-vos només en els impactes visuals i auditius d´aquests dos anuncis :

http://www.youtube.com/watch?v=gc-xAEXToi0
http://www.youtube.com/watch?v=o5-S9Oy1A0k

Els dos que vénen a continuació , ja són per posar-se a delirar :

http://www.youtube.com/watch?v=cO9_bamK3IU
http://www.youtube.com/watch?v=bREYiZHDEts&NR=1&feature=endscreen


Però mireu quina diferència en els anuncis adreçats a nenes ;  amb independència dels estereotips sexistes o els valors que transmet,  vull fer notar que els impactes  no són tan agressius .
I després anunciem, sense posar-nos vermells i com si fos un misteri, que el Tdah afecta més als nens que a les nenes....

http://www.youtube.com/watch?v=X-7NO8RZHVY
http://www.youtube.com/watch?feature=endscreen&NR=1&v=RB4CFdMrED8

dijous, 17 de gener del 2013

dimecres 6 de juny de 2012

Parlem d'infants amb TDA-H, amb TOC, amb... parlem-ne amb coneixement pedagògic. Els neuròlegs hi poden fer molt poc: contenir.

No podem deixar aquest assumpte solament a la medicina que aporta algunes explicacions.
Cal afegir les explicacions de la sociologia, que no han estat donades; potser no han estat pensades.
Hem de contribuir des de la pedagogia; som qui més podem aportar a aquesta condemna creixent de la infància que no fa altra cosa que mostrar la nostra pròpia imatge.

El reporter Louis Theroux ho ha sabut mostrar molt bé, sendse dir-ho.


Els nens medicats dels Estats Units

Mirem-ho, estudiem-ho junts i aportem coneixement i pràctica pedagògica. El flautista d'Hamelin era un bon pedagog per a aquests infants.


30 minuts emès per C33 el 05.06.2012. És d'agrair  aquest servei de Televisió de Catalunya, la nostra.
http://www.tv3.cat/videos/4107770/Els-nens-medicats-dels-Estats-Units



QUÈQUICOM 20/10/2010: TDAH: “Nen, para quiet”

també va gractar el tema



divendres, 19 d’octubre del 2012

divendres 19 d’octubre de 2012


Festa dels SUPERS. Festa dels TDA-H. ¿O no ho veieu com sembla que encara els volem més hiperestimulats, més hipercatius?

Mou-te, mou-te moute!
Em moc, em moc, em moc

Ja hi tornem a ser a la festa dels Supers
pura activació dels infants
cada any més i més i més.

Tanta activitat, tantes activitats de no parar,
fragmentació total
so a desdir, megafonia múltiple.

Més i més i més
com més gent millor.

Ho fan per als infants? De veritat?
Van a trobar el què han vist a la tele
Gaudeixen de veritat o solament queden bocabadats?

Ens sembla excessiu.

Enyorem Xesco Boix

Estones de ritme i de cançó, ben atents tots els infants. I tot seguit la calma, silenci,  amb un conte: La sopa de pedres, El pobre llenyataire rus...
Sempre bondat i pau que els infants integraven de petits amb algunes bromes provocatives de gran riallada.

Els infans han de crèixer amb el cap clar i el cor net - deia en Xesco.






http://www.youtube.com/watch?v=O0_93PKXgGU&feature=share&list=PL085B16AA47AEF0EC

http://www.youtube.com/watch?v=X93exMt9u50&feature=share&list=PL085B16AA47AEF0EC


Mira que en tenim de recursos, de diners, d'empreses que financien per publicitat.  reflectim davant dels infants al societat hiperactiva, l'excés de movment, l'exc´s d'estímuls insaciable.

I després diem que hi ha tants infants hiperactius, amb TDA-H. I més que en tindrem! És la societat que és hiperactiva. A l'escola no sabem què fer i els neuròlegs recepten Concerta, la frenada química.
Poseu-li Concerta al Super3 i que es calmi unes estones, que en fan un gra massa.

Enyorem programes infantils de quan érem pobres. Amb ben pocs mitjans i grans idees es feia Terra d'escudella.  I, encara podem comprovar com amb calmà podem interessar els infants, que tampoc són tan beneits.




Super3 és una gran inicaitiva però el seu valor no pot ser més i més audiència. Potser cal frenar una mica i recuperar la creativitat dels pobres.

dijous, 21 de maig del 2009

Primavera Pedagògica de la Societat Catalana de Pedagogia


Primavera Pedagògica de la Societat Catalana de Pedagogia a l'Instut d'Estudis Catalans.
Invitació a presentar els seus estudis i recerques als joves pedagogs i pedagogues sub 36.

PROGRAMA 28-29 de maig 2009

divendres, 12 de desembre del 2008

Ressenya de la sessió d'obertura

El president de l'IEC, Dr. S. Giner, va obrir el Seminari de Tardor. Com a sociòleg va subratllar la importància del tema, un tema emergent a la nostra societat, d'una complexitat extraordinària atès que s'ha de tractar des de diversos enfocaments científics: psicologia, sociologia, pediatria, pedagogia, treball social... Com combinar la privadesa amb una detecció del maltractament infantil sense posar vigilància excessiva -es preguntava.

El president de la Societat Catalana de Pedagogia, Dr. M Teixidó, va donar raó de la col·laboració entre dues associacions que es complementen, ACIM integrada per metges, juristes, psicòlegs, treballadors socials fonamentalment i la SCP integrada per pedagogs, docents i educadors. Els professionals de l'educació escolar i del lleure estan dia a dia amb els infants i adolescents i amb un millor coneixement de les situacions de maltractament poden passar de l'observació a la inferència detectant símptomes de malestar alguns dels quals poden tenir la causa en maltractament.

La presidenta d'ACIM, Dra. M.E. Palau, va fer notar que de maltractament sempre n'hi deu haver hagut. Ha quedat ben reflectit en els contes que permetien que els infants no perdessin l'esperança d'un final feliç. Així és a la Ventafocs amb clar maltractament i assetjament continu, a El Petit Polzet set germans abandonats pels pares que no els poden ni donar menjar. També queda reflectit en llibres com Matilda, sorprenentment adoptats a les escoles quan de fet es tracta d'una nena totalment desatesa pels seus pares.

Es va subratllar l'estructura de contingut del seminari amb diversitat de formats: conferències acadèmiques, mostra d'expressió de joves amb ritmes de rap hip-hop i graffiti, imatges de cinema que activen l'observació de sentiments i protocols i guies pràctiques d'actuació.

El jurista, mestre i director escolar Dr. J Cots -Adjunt per a la Infància del Síndic de Greuges estat 1997::2004- va ser l'encarregat de la conferència inicial: Els drets i deures, necessaris en infants i adolescents. Ha estat un camí llarg arribar a la Convenció sobre els drets de l'infant (UN 1989) i ara cal entendre que l'infant té dret a tenir deures que l'ajudaran a fer-se adult autònom. Recomana una lectura atenta dels articles 12 a 17, els drets a la participació: dret dels infants a formar-se un judici propi, de manifestar la seva opinió i que ha de ser tinguda en compte; l'infant ha de ser escoltat; llibertat de pensament, de consciència i de religió; dret a la llibertat d'associació i de reunió; no pot ser interferit en la seva vida privada; importància dels mitjans de comunicació perquè tingui accés a la informació, per difondre materials beneficiosos i necessitat d'una normativa adequada per protegir l'infant.

Es va situar a l'escola a partir de la seva dedicació durant vint-i-cinc anys.La necessitat d'observació sempre, l'atenció a l'esbarjo per part del mestre de pati atent als infants i no per passar-s'ho bé. Assenyalava com hi pot haver casos de maltractament del mestre, de maltractament de l'escola i de maltractament del sistema escolar. L'infant ha de poder confiar en el mestre i els antics alumnes sempre recordaran positivament aquell mestre que encara que els hagués d'exigir, sempre va confiar en ell. Malament si deixem en els alumnes un mal record i vivència. Estar atents, observadors dels infants, no atempta contra la privacitat. La privacitat no és immunitat
i hem de poder detectar maltractament.
Programa del Seminari de Tardor 2008
EL MALTRACTAMENT A INFANTS I ADOLESCENTS
Dies 11 i 12 de desembre de 2008 a l'Institut d'Estudis Catalans
Organitza: Societat Catalana de Pedagogia
en col·laboració amb l'Associació Catalana per la Infància Maltractada
  • 4 conferències: Drets i deures necessaris, Dr. J. Cots. Tipologia, Dra. A. Sebastián. Indicadors de risc, Dra. C. Pachon. Model d'intervenció, Dra. M.E. Palau.
  • 1 mostra de graffiti i de hip-hop amb els joves que així s'expressen.
  • 5 seqüències de films.
  • 4 presentacions: serveis institucionals, A. Moreno. Programes d'ACIM, Guies. Protocols.
  • molt diàleg i participació de tots els professionals.
  • Sessió restringida: Les eines per a la intervenció (Certifiacció 20 h formació)
Inscripció a http://scp.iec.cat
Atès l'alt nombre de participants, la sala reservada a l'IEC queda petita. Totes les activitats es faran a l'auditori del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, al carrer Egipcíaques cantonada carrer Hospital.

L'entrevista a la Presidenta de l'Associació Catatalana per la Infància Maltractada

El maltractament infantil, un mal estès
TV3 (22:02m) En parlem amb Maria Eulàlia Palau del Pulgar, presidenta de l'Associació Catalana per la Infància Maltractada, el dia que comença el judici del "cas Alba".
Maria-Eulàlia Palau
Les eines per a la intervenció (Elaboració per a completar les 20 h. Termini 12.02.09)
Associació Catalana per la Infància Maltractada. Programes (I. Peris)
ME-PALAU. La intervenció davant del maltractament: CRAPs
C. PACHON. Observatori del maltractament i indicadors de risc
IIMUinforme2008
A. SEBASTIÁN. Tipologia de maltractaments
Convenció sobre els drets de l'infant (UN 1989)
Convenció drets infant il·lustrada
Edició íntegra digital descarregable. Podeu trobar-la en publicacions impreses anteriors de Departament de Benestar i Família (2001), Síndic de Greuges de Catalunya, Justícia i Pau, Cenrte Unesco de Catalunya.
Sembla que no ha tingut massa difusió entre els docents i entre els monitors d'esplai i lleure.

Rap en català també

Rap: No, jo no sóc polac